RESUM DEL PROGRAMA

EXPOSICIÓ DE MAQUINÀRIA INNOVADORA DE SERVEIS PÚBLICS

Recepció i acreditació dels assistents

Projecció de documental

Projecció del curt documental “En el fondo* del Aral” de Laura Carrau Productions

Benvinguda

David Bote Paz, president del Consorci de Residus del Maresme i alcalde de Mataró

Isaac Peraire Soler, director de l’Agència de Residus de Catalunya

Marc Serra Solè, president delegat de l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona

Presentació del congrés

Maria Josep Picó, periodista ambiental

Esmorzar 

Innovation Corner 

Plataforma municipal per al pagament just i la millora contínua dels serveis de recollida de residus i neteja viària de Mataró

Albert Galán, Responsable de la gestió i control de contractes a l’Ajuntament de Mataró

L’economia dels recursos

Bloc I: Crisi de materials

Europa constata la seva alta dependència de recursos materials fonamentals per a la seva economia. I els objectius de circularitat i sobirania, en una competició que combina l’economia i la política, exigeixen accelerar la regulació i la innovació en un horitzó de descarbonització que genera incertesa. Aquest bloc proposa entendre la complexitat, apuntar algunes solucions i conèixer com ho estan abordant alguns actors de referència.

• Transició energètica i seguretat de les cadenes de subministrament de les tecnologies d’energia neta: l’exemple del desafiament dels minerals crítics.
  Mariano Marzo, catedràtic emèrit de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona.

• Materials estratègics per a l’economia espanyola i propostes d’actuació per a la recuperació.
  Alicia Valero, directora del grup de recerca d’ecologia industrial. CIRCE, Universidad de Zaragoza

• La revolució a la indústria del refinament: del recurs fòssil a la transformació cap a hubs multienergètics (per generar productes nuls en carboni).
  Montserrat Vallverdú, coordinadora de Combustibles Renovables i Economía Circular dels Centres Industrials de Repsol

Industria 4.0 i gestió de residus

(de 11h25 a 13h30)

La revolució digital i les tecnologies que la visualitzen formen part d’un univers real amb aplicacions a la gestió dels residus que canviaran processos i aportaran noves solucions. Aquest bloc proposa una comprensió concreta, clara i orientada als beneficis que podem ja avui conèixer, o en algun cas intuir, de les diferents tecnologies i els seus impactes a la indústria avançada i en la gestió dels residus.

Presenta i modera: Sònia Llorens, Investigadora de la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat Tecnocampus

• Construint el context entre Economia Circular i Indústria 4.0
  Ángela Laguna, Directora General de Innovació, Energia i Medi Ambient de SOCOTEC Spain

• La traçabilitat del recurs a través del blockchain: què és i com funciona aquesta tecnologia?
  Juan Caubet. Director de la Unitat de IT&OT Security de Eurecat – Centre Tecnològic de Catalunya

• Cas pràctic: traçabilitat amb blockchain en el sector del plàstic
  PLASTIKS. André Vanyi-Robin, CEO

• La traçabilitat del recurs a través del passaport de materials
  Sònia Llorens. Investigadora de la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat Tecnocampus

• Cas pràctic: informació al consumidor a través del codi QR 
  Sistema ZYOSH. Pepe Costa. Fundador i CEO d’Augusto Bellini

• I4.0 a la gestió dels residus
  Sònia Llorens. Investigadora de la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat Tecnocampus

• Cas pràctic: Ús de la robòtica i la intel·ligència artificial per a la classificació de residus
  PICVISA. Joan Manel Casamitjana. Director Executiu Principal
• Espai de debat

L’economia dels recursos

Bloc II: Energia i descarbonització

El vector energètic juga un paper essencial en aprofitar els recursos per descarbonitzar l’economia i especialment en alguns sectors estratègics difícilment electrificables. Els gasos renovables emergeixen com una solució amb impactes molt favorables, però no sembla que Espanya vulgui aprofitar l’oportunitat decididament.

• Valorització material i energètica dels residus a l’economia circular.
  Cristophe Cord’homme, CEO/president de WasteTT
• El biometà en la transició energètica: ambició i barreres.
  David Fernández, vicepresident de AEBIG
• Estat de l’art de les tecnologies de valorització dels residus i la seva potencial contribució als objectius de descarbonització
  Soraya Prieto, directora de l’Àrea de Circularitat de TECNALIA
  

Dinar

Innovation Corner 

Tecnologies de futur per a la descarbonització

Accelerar la innovació és crític per a les indústries. Com combinar els objectius de descarbonització en un entorn d’increment dels costos industrials amb les oportunitats tecnològiques són els drivers d’aquests dos casos pràctics que analitzarem i dels quals sentirem parlar en el futur.

Introdueix i modera: Concha Zorrilla, consultor senior a Agbar-Veolia

• Valorització de residus con captura de CO₂ (Projecte EOCENE).
  Pedro Javier Ramos, responsable d’Energies Netes i petjada Ambiental a Cosentino
• Valorització de residus com a vector de descarbonització de la indústria.
  Esther Ventura, directora de sostenibilitat de Ferimet (Grup Celsa)

Cafè i visita a l’exposició de maquinària 

Instruments econòmics en la gestió dels residus

Els instruments econòmics són la clau de la política de gestió de residus. La nova llei de residus i la normativa que es va desplegant suposen un avenç respecte de la situació anterior. Però generen dubtes i la seva ambició pot no ser suficient per a la consecució dels objectius i per assegurar el repartiment equitatiu dels costos.

• El nou impost a l’abocament i la incineració de residus com a instrument econòmic. Valoració de la vostra entrada en vigor.
  Juanjo Gil, gerent del Consorcio de Aguas y Residuos de La Rioja

• La responsabilitat ampliada del productor a examen: propostes de millora.
  Sergio Sastre, especialista en fluxos de materials i avaluació integrada en ENT

• El pagament per generació: las claus per al sisseny i l’aplicació (efectiva).
  Cristina Casablanca, gerent de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona.

• Las 5 certeses i els 5 dubtes sobre els sistemes de pagament per generació i taxa justa (360°).
  Maria Calaf, coordinadora de projectes de fiscalitat de residus a ENT

Noves tendències en el plàstic

Vivim en permanent contradicció entre el valor dels plàstics i els impactes ambientals i socials que generen. Una part de la solució sembla que vindrà del seu origen i aprofitament en un esquema de circularitat. Aquest bloc cerca trobar algunes respostes: Aquesta suposada neutralitat és real? Quin camí ens queda per fer? Quina és la corba de costos i d’aprenentatge?

Presenta i modera: Victòria Ferrer, Directora General del Gremi de Recuperació de Catalunya

Sessió 1: Bioplàstics
Taula rodona:
ASOBIOCOM. Jordi Simón, director tècnic
Prime Biopolymers. Iván Navarro, responsable de R+D
AIMPLAS. Johana Andrade, investigadora a l’àrea de biodegradació i compostabilitat

Sessió 2: Reciclatge químic
Eva Verdejo. Responsable Línea de Negoci de Reciclat i Medi Ambient a AIMPLAS Instituto Tecnológico del Plástico
Asier Asueta, Investigador a GAIKER Centro tecnológico

Innovation Corner 

Tecnologia i coneixement per a la millora contínua dels serveis urbans (de 15h45 a 16h)

Aporta. Montse Masanas, Responsable d’innovació

Gestió d’episodis de males olors mitjançant ciència ciutadana (de 16h a 16h30)

NasApp. Isabel de Lucas, product manager Nasapp a EURECAT

MedWaves, retos y oportunidades de la economía circular en la región mediterránea (de 16h30 a 16h45)

MedWaves (UNEP/MAP Regional Activity centre for SCP):
Jesús Maestro, Director

Projecció de documental

Projecció del curt documental “Voices In The Water” cedit pel festival Suncine (20 min)

Fi de la jornada

Presentació dels Projectes finalistes del premi “Alfonso Maíllo”

Projectes seleccionats per a l’exposició

Ciutats del món: Casos d’èxit en la prevenció i reutilització dels residus

La prevenció i la reutilització són els pilars d’una gestió avançada dels residus, però les polítiques i els recursos destinats a situar-los a la cúspide de la piràmide declinen davant les recollides selectives. Presentem casos d’èxit contrastats que constitueixen autèntics referents internacionals i que, juntament amb els beneficis ambientals, sumen impactes socials i situen les persones al cor de les seves iniciatives. Sense sortir de Mataró podràs inspirar-te i compartir aprenentatges

Cas 1: Comarca de Pamplona: posant la reutilització al cor de les seves polítiques de gestió de residus i amb una experiència en la fracció tèxtil pionera a Espanya. Ángel Álvarez, Responsable de la recollida de residus de la Mancomunidad de la Comarca Pamplona.

Cas 2: ENVIE: Unint solidaritat i medi ambient, amb més de 120.000 tones de RAEE reparades i reutilitzades.
Guido Locatelli, President i Director General d’ENVIE (França)

Cafè

Experiències de recollida selectiva a contenidors d’alta eficiència

Els objectius de recollida selectiva constitueixen avui un dels grans reptes i una obligació per a les entitats locals, en el camí del que ens marca la normativa. L’alta eficiència afecta els processos, la relació amb els ciutadans, i sens dubte la tecnologia. Disposem actualment d’experiències contrastades i de resultats que consoliden una línia de treball i compartirem amb l’audiència l’experiència de tres ciutats de mida diferent que ens marquen el camí a seguir.

Introdueix i modera: Ignacio Aguilar, director tècnic del Consorcio de Residuos de Ciudad Real

Cas 1: Vitoria-Gasteiz, Joseba Sánchez, Cap de Gestió de Residus

Cas 2: Santiago de Compostela, Xesús Domínguez, regidor de Sostenibilitat Ambiental, Drets dels Animals, Serveis Bàsics Comunitaris, Parcs i Jardins i Vies i Obres

Cas 3: Calvià, Pedro Antonio García, Director Medi ambient de Calvià 2000

Cas 4: Montmeló. Lourdes Ariza, Directora de l’Àrea de Negoci de Servicios Ambientales del Vallès Oriental

Com la innovació i la tracció pública incentiven el mercat en la gestió dels serveis públics

Hi ha la creença àmpliament estesa que el sector privat dels serveis i la gestió dels residus és el que realment innova, el dinàmic i competitiu i que l’administració només té un paper estàtic, o fins i tot que el business (as usual) públic desaprofita el talent i la capacitat de millora del mercat.

En parlarem i ens preguntarem si disposem de suficients evidències que situen l’administració pública com a tractora de la innovació. I si són precisament el talent i els recursos públics els que traccionen el mercat i fomenten el canvi tecnològic.

Introdueix i provoca: Carlos Vázquez, director dels serveis de neteja i gestió de residus de l’Ajuntament de Barcelona

– Ajuntament de Madrid. Víctor Manuel Sarabia, director general de serveis de neteja i residus
– FCC Medio Ambiente. Joan Carles Pérez, cap del departament tècnic de Catalunya
– Renault Trucks España. David López, director e-mobility business
– Volvo Trucks España. Núria Álvarez, electromobility manager

Taula de representants polítics responsables de gestió dels residus

L’agenda local que surti dels nous equips de govern haurà de situar la gestió dels residus entre les seves prioritats. El compliment dels objectius exigeix més valentia i decisions que requeriran consensos polítics i un treball més proper a la ciutadania. Està la política preparada per fer el salt i liderar el canvi necessari o seguirà absorbint el major pressupost municipal sense abordar els reptes de fons: models de recollida selectiva, finançament i taxes, educació i sensibilització, sistemes de responsabilitat ampliada i el tractament dels residus, que segueix sent competència local (mutualitzada) si volem transitar cap a una economia circular.

Introdueix i modera: Javier Domínguez, president executiu de SOGAMA (Galicia)

– Luis José Rodríguez del Pozo. Diputat i president del Consorci de residus de Málaga
– José Ignacio Asensio Bazterra. Diputat i president del Consorci de residus de Gipuzkoa
– José María Infante Olarte. Director general de Qualitat Ambiental del Govern de La Rioja i president del Consorci d’Aigües i Residus de La Rioja
– Isaac Peraire Soler. Director de la Agència de Residus de Catalunya

Els 10 missatges claus de RECUWASTE 2023 (resum del congrés)

Carles Salesa, director de Maresme Circular

Lliurament del Premi al treball innovador sobre gestió de residus “Alfonso Maíllo”

Cloenda

Visita al Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme i les seves instal·lacions formatives i divulgatives (inclou dinar)

Més informació

Jornada: Finançament de projectes circulars

Jornada dirigida a explicar les properes convocatòries de finançament per a la implementació d’estratègies d’economia circular, dirigides a empreses. A la jornada es disposarà d’un espai d’assessorament individual amb les entitats ponents, per tal de poder fer consultes referents a idees i propostes de projecte concrets.

Adreçat a:

Empreses i entitats que vulguin saber més sobre les convocatòries de suport a projectes d’Economia Circular, i/o que tinguin alguna idea de projecte que vulguin contrastar amb les entitats de referència.

Important

La inscripció a aquesta jornada és gratuïta i independent de la del Congrés RECUWASTE. Per tenir accés al Congrés, cal gestionar la inscripción aquí 

Programa i inscripcions aquí